La Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO) estima un augment mitjà del 5 % en el pes de nens i adolescents, xifra que es tradueix en un quilo de mitjana. Però la xifra més alarmant és que l'Estat espanyol es troba entre els països europeus amb més infants amb sobrepès i obesitat, tant en l'etapa preadolescent (5-10 anys), com en l'etapa adolescent (14-17 anys), segons la Federació Mundial de l'Obesitat.Aquesta malaltia, tan lligada a l'alimentació, és un problema de salut pública que pot afectar la salut dels infants amb patologies respiratòries o cardíaques, alteracions ortopèdiques i de la marxa, afectacions psicològiques… També pot afectar el seu nivell educatiu i la qualitat de vida. A més, tenen moltes probabilitats de continuar patint sobrepès o obesitat en l'edat adulta i corren el risc de patir malalties cròniques.
Segons Laura Esquius, nutricionista i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, l'alimentació és un dels determinants principals de la salut: «una ingesta adequada contribueix a un creixement i un desenvolupament òptims». També és una peça clau «pel paper i la implicació dels nutrients i els aliments en la prevenció de malalties per carència i en el desenvolupament de trastorns crònics». I alerta del «consum elevat de sodi, greixos i sucres, seguit de la baixa ingesta de cereals integrals, fruites, fruita seca i hortalisses» d'avui dia.
Per la seva banda, Elena Roura, directora científica de la Fundació Alícia, explica que «l'evidència científica posa de manifest la importància de la cuina i la seva influència directa sobre la salut i l'adquisició d'uns bons hàbits alimentaris». I afegeix que «la promoció d'una alimentació sana i sostenible que perduri en el temps és la base de la salut». De fet, apunta «que les persones amb habilitats a la cuina fan tries més saludables, principalment pel que fa al consum de fruita i verdura».
Per a Esquius, una alimentació saludable és la que es basa en un «consum majoritari d'aliments d'origen vegetal (fruites, hortalisses, llegums, pa, arròs i pasta integrals, patates, fruita seca, oli d'oliva verge), que s'acompanyi de petites porcions de peix, carns blanques, ous i làctics, i aigua com a beguda principal».
Aprendre a menjar bé a casa i a l'escola
Aquesta responsabilitat recau principalment a casa, però l'escola hi té un paper clau. «La transmissió entre generacions havia estat la manera natural d'aprendre a menjar bé, però aquesta transmissió s'ha perdut, i cada vegada es cuina menys a casa», diu Roura. Alhora, l'experta apunta que també és important educar per poder conviure amb el gran nombre de missatges i informació que arriba cada dia, que no sempre es basa en l'evidència científica i que pot desencadenar comportaments de risc. En aquest context, l'escola esdevé un lloc idoni per aprendre a menjar més bé. «Tenir mestres i professors formats en aquest sentit pot ajudar a implantar iniciatives de promoció de bons hàbits alimentaris a l'aula de manera més efectiva», afegeix la directora científica de la Fundació Alícia.
Segons Esquius, «el menjador escolar és un espai idoni per desenvolupar tasques d'educació alimentària en coordinació amb la família», un espai que ha de garantir «una ingesta segura pel que fa a la higiene i adequada des del punt de vista nutricional i sensorial».
Com ha de ser l'alimentació durant l'etapa escolar?
Per a Esquius, una alimentació saludable ha d'aportar l'energia i els nutrients necessaris, ha de ser equilibrada pel que fa a les proporcions recomanades, ha de ser variada en aliments saludables, no ha de tenir contaminants biològics i químics que puguin perjudicar l'organisme i s'ha d'adequar a les característiques socials i culturals de cada individu i cada grup, i a l'entorn i a les necessitats individuals de cada etapa i circumstància de la vida. L'experta conclou que una alimentació saludable també ha de ser «agradable i satisfactòria sensorialment», alhora que ha de vetllar per la «sostenibilitat ambiental».
La professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC també recomana a les famílies que vagin introduint a poc a poc nous sabors en el paladar de les criatures, que tinguin una actitud positiva davant del menjar i que els transmetin aquestes habilitats a fi que esdevinguin crítiques. Roura afegeix que «a menjar se n'aprèn menjant i, per tant, és bàsic anar acostumant el paladar a diferents sabors i textures».
Per Anna Torres Garrote
Comentarios